Glosario

Banco de España: El Banco de España es el organismo del Estado Español que actúa de banco central nacional y supervisor del sistema bancario español. Su actividad está regulada por la Ley de Autonomía del Banco de España. El Banco de España es además parte integrante del Sistema Europeo de Bancos Centrales (SEBC) y por tanto está sometido a las disposiciones del Tratado de la Comunidad Europea y a  los Estatutos del SEBC.

Corralito: Termino originario de Argentina. Se denominó corralito a la restricción de la libre disposición de dinero en efectivo de plazos fijos, cuentas corrientes y cajas de ahorros impuesta por el gobierno de Fernando de la Rúa en el mes de diciembre de 2001, y se prolongó por casi un año cuando se anunció oficialmente el 2 de diciembre de 2002 la liberación de los depósitos retenidos. Posteriormente este término trascendió a todos los países de habla castellana.

Dèficit fiscal: El dèficit fiscal és la situació econòmica en què un poble, una comunitat, una regió, una nació o un conjunt de ciutadans paga més impostos del que rep posteriorment en concepte de contrapartides, ja sigui en infraestructures, serveis, inversions, subvencions, transferències, etc.

IBI: L’Impost sobre els Béns Immobles o IBI és un impost corresponent al sistema tributari local d’Espanya, que grava el valor de la titularitat dominical i altres drets reals que recaiguin sobre béns immobles localitzats en el municipi que recapta el tribut.

IRPF: L’impost sobre la renda de les persones físiques o IRPF, és un impost personal, progressiu i directe que grava la renda obtinguda en un any natural per les persones físiques residents a Espanya. Així doncs, és una figura impositiva pertanyent al sistema tributari espanyol.

IVA: Impost sobre el valor afegit o IVA és un impost indirecte imposat sobre el consum que recau sobre el consumidor final. Té el propòsit de gravar el valor afegit o incorporat per cada empresa o professional en el procés de producció i venda. És un impost general (s’exigeix igualment sobre totes les fases del procés productiu), neutral (independentment del procés de producció i venda l’impost representa un percentatge uniforme del preu: no s’acumula en les successives etapes de producció) i de gran capacitat recaptadora (representa una bona part dels ingressos en impostos).

Pobresa Infantil:  La pobresa és una situació o forma de vda que sorgeix com a producte de la impossibilitat d’accés o carencia dels recursos per a satisfer les necessitats físiques i psíquiques bàsiques humanes que incideixen en un desgast del nivell i qualitat de vida de les persones, com ara l’alimentació, la vivenda, l’educació, ‘assistència sanitària o accés a l’aigua potable. També es considera pobresa la falta de mitjans per accedir a tals recursos, om ara l’atur o la falta d’ingressos o un baix nivell d’aquests. També pot ser el resultat de processos d’exclusió social, segregació racial o marginació. Quan aquesta pobresa afecta a un nucli familiar on hi ha nens, aquests també es veuen afectats per la falta de capacitat dels progenitors per poder-los satisfer pel que fa a les necessitats bàsiques i d’escolarització. Per tant es considera pobresa infantil quan aquests nens tampoc poden arribar a cobrir les seves necessitats bàsiques tal i com en tenen dret, segons els drets humans i per la infància.

Prima de Riesgo: para saber si los países de la zona euro tienen un alto riesgo de no pagar su deuda existe la prima de riesgo. Este concepto designa la rentabilidad de la deuda pública de un país europeo en comparación a la deuda pública alemana (la más solvente) para un mismo plazo. Si la diferencia es muy grande, hay riesgo de que dicho país europeo no sea capaz de solventar la deuda contraída.

Leopoldo Abadía lo explica en este video

Recessió: La macroeconomia considera com a recessió un període de creixement negatiu del PIB d’una economia de durada igual o superior a dos trimestres. Combinada amb inflació aquesta situació rep el nom d’estanflació.

Subsidi per atur: El subsidi per l’atur és aquella quantitat econòmica que es pot sol·licitar un cop s’ha esgotat la prestació per atur, actualment d’uns 420 euros mensuals. Les condicions per a sol·licitar-la són, de forma àmplia, tenir més de 55 anys i no conviure amb un cònjugue o un fill que cobri més de 900 euros mensuals. El govern espanyol aplicà al més de març una reforma que establia aquestes directrius com a mesura d’estalvi.